Em dic Josep Xoy i Soler, vaig néixer a Berga el 31 d’octubre de 1957. Estic separat i casat en segones núpcies, tinc dos fills del primer matrimoni, la Cristina i l’Albert, i a casa hi convivim conjuntament amb els tres fills de la meva parella actual, el Toni, la Laura i la Mireia.
[@more@]
Sóc aparellador des del 1979 i arquitecte des del 1986, ofici que exerceixo amb despatx professional a Berga.
M’agrada la música i pinto al oli quan tinc temps, que per motius de feina i polítics últimament no es gaire sovint.
Políticament considero que Catalunya és una nació sense estat i que al nostre país li caldria assolir un estat propi dins el marc europeu, i com més aviat millor. Però mentrestant no podem fer de la independència l’únic discurs i hem de demostrar que, la gent de ERC som capaços no només de parlar de futur sinó de gestionar amb rigor i eficàcia el present.
És per aquest motiu que sempre he pensat que des de on es pot fer feina de veritat es des del govern i per tant, si les circumstàncies ho permeten, sempre defensaré que ERC estigui al govern i no a la oposició, encara que, per descomptat, no a qualsevol preu i sempre a partir d’ un acord programàtic.
Sóc de família treballadora, els meus pares van treballar tota la vida a la fàbrica de Cal Rosal. Des de petit he vist que, la gent del poble, les classes treballadores, per poder viure i donar estudis als seus fills han de treballar moltes hores. Això es el que varen fer els meus pares i gràcies a ells vaig aconseguir el que volia, ser arquitecte. Per tant sóc d’esquerres, i defenso com han fet tradicionalment les esquerres, les polítiques socials que permeten que la gent del carrer pugui tenir igualtat d’oportunitats.
Sóc republicà convençut, la igualtat d’oportunitats que deia abans ens porta indefectiblement al republicanisme de convicció i sense excusa, com es pot defensar la igualtat de la gent i al mateix temps creure en la monarquia? Es com si volguéssim agafar aigua sense cap recipient.
La meva primera militància política comença a finals dels anys 70, durant els meus anys d’estudiant a Barcelona, vaig militar al Front Nacional de Catalunya, partit que es declarava socialista autogestionari i partidari de la independència de Catalunya i els Països Catalans. Quan el FNC es va dissoldre alguns dels seus militants van passar a CiU, d’altres a ERC i, d’altres, com jo, no ens vàrem apuntar a cap altre partit.
Després de l’adhesió de una bona part de l’independentisme català a ERC, de la ma d’Àngel Colom i la Crida a la Solidaritat i constatats els fracassos electorals a les eleccions al nostre parlament dels moviments d’alliberament nacional que es presentaven primer amb el BEAN (Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional) i després a Nacionalistes d’Esquerra i que no obtenen representació parlamentària i a qui jo votava una vegada rera l’altre, decideixo finalment entrar a militar a ERC el 1995.
He estat president comarcal d’ERC i Conseller Nacional.
El 1999 encapçalo, per primera vegada la llista municipal com a candidat a l’alcaldia de Berga. Amb quatre regidors fem un pacte amb CiU i, ERC accedeix per primera vegada des de la mal anomenada transició al govern de la ciutat del que en soc 1ER. Tinent d’Alcalde delegat de les regidories d’obres i cultura.
El 2003 repeteixo com a candidat a l’alcaldia. Després del ple d’investidura de 2003 i al obtenir els vots dels regidors de CiU, accepto l’alcaldia de la ciutat i, tres setmanes després al constatar la impossibilitat de fer un pacte estable que permetés governar Berga i veient el clima de crispació que s’establia i el risc real que es provoqués una fractura ciutadana de conseqüències profundes, decideixo presentar, per responsabilitat i amb la cara ben alta, la meva dimissió.
Els tres regidors d’ERC passem el primer any d’aquesta legislatura a la oposició però veient l’atzucac en que es trobava el govern del PSC en minoria i la seva dificultat per plantejar propostes per la ciutat, decidim entrar al govern a partir del pacte programàtic del que podeu trobar informació en aquesta mateixa pàgina web.
Per tant, des de juliol de 2004 fins ara, he estat 1er. Tinent d’Alcalde responsable de les regidories de Cultura i Turisme.
